La paraula investigació ha estat sempre molt associada al món de la ciència pero ja fa bastants anys que també ha trobat la seva aplicació en el món teatral i el paralel·lismeentre ambós,s'ha ampliat amb termes com laboratori, experimentació... En el camp científic sense investigació, no és possible l'evolució. És necessari un treball contínu de recerca, d'experimentació, de risc. Què passa en el món teatral? Sembla que en el món de les emocions, l'evolució no existeix, o no importa tant o en tot cas és bastant més lenta que en la resta del aspectes socials.

En un món tecnològicament commocionat, amb una descubriments genètics que sobrepassen totes les previsions, amb unes xarxes de comunicació que permeten interrelacionar-se de forma directa a persones de tot el món, ón es situa el teatre?

Des de fa quasi deu anys l'associació Projecte VACA, un col·lectiu de dones professionals de les arts escèniques persegueix com undels seus objectius fonamentals la investigació : trobar nous discurssos, noves formes de comunicar, experimentar amb l'espai del ritual, de la performance.

Les dones hem estat durant molt de temps apartades de l'art públic, és per això potser que hem desenvolupat una tendència cap a l'expressió més alternativa i minoritaria. Com hem estat silenciades, hem hagut de buscar noves veus, com se'ns ha invisibilitzat hem despertat en nosaltres noves formes per a la comunicació.

Crec que les dones podem aportar al teatre noves visions, estructures renovades i sobre tot una gran capacitat de treball, i un gust incansable per la novetat, sempre amb un punt de bogeria

Projecte VACA és un col·ectiu professional d'autores, actrius, ballarines i directores. Cada vegada s'han anat incorporant més creadores del camp de la escenografia, producció, tecniques i del món audiovisual.

Totes busquen d'alguna manera en VACA un espai per a la creació experimental, sense la pressió que es genera en el mercat comercial, on les produccions en temps record i sense prou recursos és el més habitual.

Desde VACA durant aquests anyshem portat endavant processos de laboratori amb diferents estructures i les més variades temàtiques. Hem treballat lectures dramatitzades amb unrisc de quasi posta en escèna, improvisacions i treballs en procés en confrontació amb elpúblic, capsules performatiquesen espais tan poc convencionals coms uns apartaments, etc...

Cada una de les creadores ha tingut l'oportunitat de experimentar altres facetes de la seva creativitat, per exemple, la que habitualemt treballa com actriu ha pogut dirigir o atrevir-se amb un primer text.

Aquesta experimentació teatral requereix una continuitat i una granenergia, que no és possible sense un suport enconòmic per part de les administracions, que sempre resulta minso. Com pot avançar un país sense un generós pressupost per ala investigació?

Sempre topem amb les mateixes dificultats. Com assumir un procés de creació de tres mesos, per exemple? Qui paga aquesta dedicació? En quin espai?

Malauradamentsembla que són moltes preguntes i poques respostes clares. Mentra tant haurem de continuar utilitzant la imaginació i la voluntat com a catalitzadors d'una creació que esperem no s'esmunyi per les esquerdes del desànim.

Teresa Urroz