Mossegades
 |
Desitjar em fa humana. No sóc el desig però sóc el que sóc gràcies al que desitjo. Visc el desig com una part dels meus sentits, com una prolongació meva on tot es barreja: l’olfacte, els records, el tacte, les necessitats, el gust, la supervivència, les imatges, el joc, el plaer, la por… MOSSEGADES és un “collage” d’aquestes sensacions i d’aquestes ànsies. Com a dona, busco entre les formes del meu desig. I trobo un desig extens i lluïdor sense resposta ni retrets. Com a intèrpret, jugo amb les cares del desig com una aventurera agosarada. Faig de fil conductor d’un destí que es converteix en troballa. I crido de mil maneres: “Tinc fam!”, convertint la meva gana, sempre insatisfeta, en el “leif motive” d’un camí mai inacabat que acaba convertint-se en espectacle. Sóc Eva, la dona, i no estic sola. Un alter ego silenciós i incòmode m’acompanya a l’escenari.Venus, un maniquí, el meu mirall tridimensional de carn i ossos sintètic, m’observa com una santa comprensiva que accepta les ofrenes i excentricitats de la seva devota. |