Medea no pot dormir, cada nit la visiten els crits dels seus fills. Ofèlia ha perdut la memòria i no sap per què el seu vestit encara està mullat. Juntes viuran una odissea fantàstica i agosarada per un món on la paraula poètica, la música i el sentit de l’humor  versifiquen la vida d’una altra manera.
Medea i Ofèlia, dos dels gran personatges del teatre clàssic, realitzaran un viatge per l’Hades passant per diferents estats com ara la pèrdua, la revenja, la rancúnia, el dolor, la bogeria, la justícia poètica, la passió, el perdó i la redempció.
Com a peix a la gàbia (Una Medea i una Ofèlia) és una visió molt particular de dos dels grans mites clàssics femenins.