|
|||||
|
|||||
Medea no pot dormir, cada nit la visiten els crits dels seus fills. Ofèlia ha perdut la memòria i no sap per què el seu vestit encara està mullat. Juntes viuran una odissea fantàstica i agosarada per un món on la paraula poètica, la música i el sentit de l’humor versifiquen la vida d’una altra manera. Medea i Ofèlia, dos dels gran personatges del teatre clàssic, realitzaran un viatge per l’Hades passant per diferents estats com ara la pèrdua, la revenja, la rancúnia, el dolor, la bogeria, la justícia poètica, la passió, el perdó i la redempció. Com a peix a la gàbia (Una Medea i una Ofèlia) és una visió particular de dos dels grans mites clàssics femenins. |
|||||
| Creació i interpretació: Susanna Barranco i Laura Freijo Textos i dramatúrgia: Laura Freijo Poemes: Laura Freijo (Excepte: Menjo terra fosca i humida, La sang no es posseix, No enyoris el gust salat dels teus ulls… i Trenca les costures de la pell) Música: Mercedes Delclós, Odette Telleria i Anne Yvker Escenografia: Elvira Brunat Ajudant de direcció i producció: Yanina Marini |
|||||
