Aquest projecte neix de la necessitat de fer un treball de recerca escènica al voltant de la nostra memòria històrica i de les petges que aquesta ha deixat impreses en els nostres cossos.
Per posar cos al que només era una idea, convidem la Cristina Castrillo (actriu/directora i pedagoga amb més de 40 anys d’experiència i recerca teatral al voltant de la memòria) a fer un taller sobre el llenguatge de la memòria . De la mà de la Cristina descobrim que, malgrat no haver estat testimonis directes d’alguns dels esdeveniments més tristos de la història, en cadascun dels nostres cossos ressonen les empremtes d’un passat comú que, d’altra banda, és diferent per a cadascuna.
Ens endinsem doncs en el fosc univers de la memòria per a aportar, tal vegada, la nostra particular llum a un passat que el temps no ha aconseguit desdibuixar del tot de la nostra pell.